La primera vegada en què apareix documentada una església parroquial a la Guàrdia dels Prats és a la butlla que el papa Lluci III dirigí als canonges de la seu tarragonina, l’any 1185, per confirmar-los les possessions en el territori arxidiocesà. En aquest document la Guàrdia dels Prats era assignada al degà. Vuit anys més tard, torna a figurar en la butlla de Celestí III. Sembla evident, doncs, que el primer temple parroquial de la Guàrdia, com tants altres de la Conca, fou obra de la repoblació del segle XII.

Però no es por assegurar que en l'església actual quedi res d’aquella primera església del segle XII. És probable que, amb el creixement que experimentà la població al llarg del segle XIII, el temple anés quedant petit i, en conseqüència, se suscités la necessitat de  construir un edifici més gran. Això tingué lloc arribada la centúria següent. Tal  com la veiem avui, l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats mostra una clara superposició de construccions: al damunt de les medievals se n'afegiren altres de barroques, fet que suposà una notable modificació estructural, i funcional de l'espai interior del temple. Les obres de restauració en curs han permès veure amb força precisió, la modificació barroca, L’estructura primitiva del temple baix-medieval.