UN NOU CONTRACTE D'OBRA DE

L’ESGléSIA DE SANT JAUME DE

LA GUàRDiA DELS PRATS (1350)

El treball de recerca als arxius notarials ha proporcionat abundoses dades als historiadors de l’art medieval i ha facilitat el coneixement de molts dels artistes que treballaren a Catalunya a partir del segle XIII.

Actualment, la major part de les monografies o estudis més amplis sobre l’arquitectura d'aquéstpeqíod9 aporten noves dades relatives al procés de construcció dels edificis.

A l’església romànica de Sant Jaume a la Guàrdia dels Prats es realitzaren importants reformes al llarg del segle XIV. L'edifici, fins aleshores d'una sola nau, sense absis a la capçalera i possiblement cobert amb volta, va ser modificat, essent substituïda la volta originaria per un sistema d'arcs en diafragma sobre els quals es va fer recaure el pes d'una coberta de fusta a dues vessants, tot aprofitant part dels murs de l’església romànica originària, bastida durant el segle XII.

Emma Liaño, -que va incloure l’estudi d'aquest edifici dins un treball més ampli sobre un seguit d'esglésies gòtiques bastides a les comarques tarragonines les quals palesaven una mateixa tipologia arquitectònica, assenyala en el seu estudi el procés d'obra a l'església de Sant Jaume a la Guàrdia dels Prats.

Així mateix, dóna notícia dels mestres que hi van intervenir, coneguts gràcies a la troballa d’alguns dels contractes d'obra en els manuals notarials de l’Arxiu de la Guàrdia servat integrament a l’arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Aquests contractes apareixen publicats com a apèndix del citat estudi.

Les obres de reformes de l’edifici romànic de l'església de la Guàrdia, es realitzaren a la primera meitat del segle XIV  Consta que l'any 1327 van intervenir en la construcció d'alguns dels arcs de pedra que havien de sostenir la nova coberta Guillem Andreu, Bernat  Guerau, Ramon de Vilanova, Berenguer de Payllars i Bernat Blanch.

E. Liaño assenyala que, no gaires anys més tard, la reforma de l'edifici devia ser del tot enllestida, atès que la col·locació d'una coberta de fusta no implicava una excessiva complicació tècnica. Segurament el treball en la nova coberta fou de curta durada. No obstant, una vintena d’anys més tard, documentem un nou mestre d’obres que contracta amb els  jurats de la Guàrdia una reforma a la capçalera de l’església  iniciada ja abans de l'any 1350, moment en el qual és signat el contracte. L’esmentat mestre d'obres es compromet a acabar abans del dia  de Pasqua de Resurrecció provinent.

El contracte entre els  jurats de la vila i Ferre d'Ivorra, picapedrer del mateix lloc, així com l’àpoca per la qual aquest confessa haver rebut una part de la quantitat estipulada, daten respectivament dels anys 1350-1351 i es troben en un manual notarial dels anys 1350-1353 que, procedent de l’ Arxiu de la Guàrdia dels Prats, es conservat a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El compromís, signat el dia de les kalendes d'octubre de l'any 1350, estipula que Pere d’Ivorra treballarà en l’obra de la capçalera ja començada, i l’haurà d'enllestir a la data esmentada. El document determina amb força exactitud el tipus d'obra a realitzar per Pere d'Ivorra a l’església de Sant Jaume. Així mateix, assenyala la contribució dels jurats de la vila a aquesta reforma. Aquests es comprometen a facilitar al mestre d'obres el betum (<bitumen>). La part de l'edifici on s’havia de treballar, que eren les parts altes del mur de la capçalera, devia fer necessària la utilització de materials que impermeabilitzessin les juntures dels carreus per tal d'evitar filtracions d'aigua que haurien pogut malmetre la nova coberta de fusta de l’edifici.

Pere d'Ivorra es compromet a treballar a la pedrera, tallar les pedres necessàries, transportar-les al peu de l'obra i col·locar-les. pertot això rebrà la quantitat de tres cents seixanta sous, els quals li han de ser abonats en diferents terminis que són estipulats en el contracte. El picapedrer ha de realitzar el seu treball amb cura. L'obra degué anar avançant entre els mesos d'octubre i març de 1350  i, finalment, degué ser acabada. Pere d'Ivorra signà, el 6 de març de 1351, una àpoca per la qual confessi haver rebut dels jurats del lloc de la Guàrdia la quantitat de 210 sous, dels 360 convinguts en el contracte. No hem trobat, per ara, l’àpoca relativa a la resta, ni es veu clar si els 210 sous són la cancel·lació final i total del preu estipulat. Però el més probable és que no ho sigui, tant per la forma de l’àpoca com pel fet que la Pasqua queia en el 1351 el 17 d'abril.No és gaire probable que l'obra contractada fos acabada ja el 6 de Maig.

L’església de la Guàrdia dels Prats és un edifici molt refet: a la fabrica originària del segle XII es van realitzar reformes durant el segle XIV com ja hem assenyalat; més endavant, encara, sembla que cal incloure unes modificacions que es degueren realitzar durant el segle XV, i, durant el segle XVII: La remodelació tant interior com exterior de l'edifici que va implicar la modificació de l'aspecte de la fabrica romànico-gòtica. Fou en aquest darrer moment quan es va canviar el presbiteri de lloc. Atès que aquestes reformes van afectar considerablement la primitiva fabrica de l'edifici, és quasi impossible de determinar actualment el caràcter de les obres realitzades a partir de l'any 1350 per Pere d'Ivorra. Recordem que treballa a l'antiga capçalera de l’església, que correspon a l'actual façana on s'obre la porta d'accés a l'edifici, molt modificada en les parts altes. No obstant, aquest nou contracte ens permet de conèixer amb més exactitud el procés d'obra que va transformar la primitiva fabrica romànica en l'edifici que avui podem visitar.