La Guārdia dels Prats - Historia
  Introduccio
  .
  Inici
  ..
  Localització
  ...
  Agenda 2010
  ....
  Historia
  .....
  Sant Pere Ermengol
  ......
  VII centenari S. Pere
  .......
  L'esglesia de Sant Jaume
  ........
  L'ermita. Mare de Déu dels prats
  .........
  Locals Socials
  ..........
  Racons de La Guàrdia
  ...........
  Festes
  ............
  Historia de la Festa Major
  .............
  Pubilles de la Guàrdia
  ..............
  Zona de descàrrega
  Associació de veïns
  COTO de caça
  Notícies
  Forum Guardiol
  Pàgines amigues
  Bibliografia
  Llibre de vistes
  Contacte
  Mapa Web
L'esglesia La Guardia dels Prats L'ermita
 

La Guàrdia dels Prats

 

La Guàrdia dels Prats és un nom bonic. Un nom preciós per a una població que fa honor al títol, La Guàrdia és ecològica, tota envoltada de prats i de sembrats; com una illa que ha trencat el mar del camp per emergir com a vila.

La Guàrdia, tan propera a Montblanc assolellada i envoltada de muralles, té la gràcia de les coses petites i obertes, un lloc que a l’edat mitjana rondava las quaranta llars i avui acull cent cinquanta habitants.
La Guàrdia dels prats té la seva església, dedicada a Sant Jaume, d’arrels romàniques que arriben fins l’any 1185, estructura Gòtica. Ornamentació Barroca. El temple, igual com el seu sant titular, Sant Jaume, i com el sant casolà Sant Pere Armengol, han estat molts cops martiritzat.
La Guàrdia gaudeix també del seu petit castell, ruïnós i gairebé enderrocat, però orgullós de la seva  ascendència noble, el qual ha fet història. La vila però, va néixer gràcies al proper monestir de Santes Creus, l’abat, del qual n’era el senyor  jurisdiccional. Cosa que a vegades la beneficiava i moltes més la perjudicava, ja que els prats de la Guàrdia, la bona qualitat havien de donar cabuda als pastors monacals.
Té el seu convent. Un cenobi de què tenim notícia des de 1240. Esmenta a les butlles mercedàries des de 1245; igualment batejat amb un nom encantador, Santa Maria dels Prats. La gent del lloc l’anomena “L’Ermita” , però no és res més que un santuari Marià amb la seva casa de la Mercè, convent modestíssim, exemplar únic de quan a la Mercè els edificis no tenien gaire importància i sí els captius, pobres i marginats.
A la Guàrdia tot gira a l’entorn del seu fill més il·lustre. El temple, el castell, el convent, els noms, les pregàries... fan memòria de Sant Pere Ermengol. El Sant és del segle XIII, per tant, viu a la memòria dels vilatans del seu poble, el qual esperes trobar-te'l entre les ruïnes de la muralla, a qualsevol cantonada o en un racó amagat de Santa Maria dels Prats.
Com sol passar amb tots els personatges trencadors, la memòria històrica sobre Sant Pere Ermengol s’ha fixat més en el seu carisma que en dades biogràfiques. I això que va ser un personatge fora del corrent, com es veu quan se’l pot qualificar d’àngel, dimoni, frare, redemptor, penjat i sant.

 

Vista aérea antiga

Vista actual

Hoy habia 7 visitantes (10 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ŋQuieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis