L’actual campaner de La Guàrdia dels Prats, el Sr. Ermengol Pere i Campanar, recorda que ja des de ben petit pujava l’escala de cargol per fer els tocs juntament amb el seu pare, Josep Pere i Francesch, campaner de La Guàrdia dels Prats des de l'any 1941  aproximadament. Ermengol Pere recorda que, abans del seu pare, havia estat campaner Jaume Solé i Martí (fins als anys de la Guerra Civil) i anteriorment ho va ser el pare d'aquest darrer, Joan Solé i Batlle.

La Torre

Les campanes de  La Guàrdia dels Prats, se sostenen en una paret que anomenen espadanya amb quatre ulls o llums, dos de grans i dos de petits. Segons Ermengol Pere, abans (potser fa cinquanta anys) hi havia una casera per al mecanisme del rellotge i uns pilars que aguantaven un sostre; per tant, aquell espai era la sala de les campanes i el campaner quedava més resguardat i podia tocar sense mullar-se en cas de ploure.

Les campanes

De les campanes de La Guàrdia dels Prats no disposem d'informació impresa ni documents de compra i col·locació ni altres referents oficials, però les mateixes campanes ens donen algunes informacions. Podeu saber com es diuen, quin pes fan aproximadament, qui les va fer i en quin any.

També podeu saber a quins sants fan referència; aquests sants iconografiats a les campanes solen tenir alguna relació amb La Guàrdia  dels Prats: patrons, els padrins de la campana o algun protector per a la població. També podeu conèixer quina nota musical fan i la seva relació harmònica, tot i que en aquest cas no es pot valorar per què la campana petita no es va fer per a tocar junt  amb la campana que va quedar a l'espadanya després de la guerra de 1936, sinó que prové de L’ermita de la Mare de Déu dels prats.

Sembla que hi havia quatre campanes, dues de grans i dues de petites, però  en temps de guerra es va malmetre el nostre propi patrimoni cultural i artístic i al 1936 es va tirar la campana més grossa i una de petita.

Segons Ermengol Pere, l’actual campaner  van deixar la campana que porta  el nom de "Sant Pere Ermengol" i una de petita, per a poder tocar les  hores i els quarts i alertar la població en cas de necessitat.

Passada la guerra es va substituir la campana petita per la de l'ermita. Pel 1950 el campaner Josep Pere i Francesch i el seu fill van restaurar i reparar els jous i els braços de les dues campanes. Les campanes es troben en bon estat de conservació i produeixen un bon so. Cal seguir fent el manteniment habitual que fa el campaner.

Amunt

Campana Gran

Campana Petita

Els Tocs

Els tocs són un element musical en el qual intervé molt la sensibilitat del campaner, que ha recollit la tradició i l'ha adaptat en cada moment. Ermengol Pere explica que el campaner estava disponible per a qualsevol necessitat o emergència, cosa que ens indica que havia de treballar al mateix poble, diu que en cas d'haver-hi un enterrament l'anaven a buscar i tocava un primer toc a primera hora del matí i un altre toc una hora abans de la cerimònia. El toc de difunts utilitzava les dues campanes. Feia tres repics si era un home (per tant seria Tin, Tin, Ton), i dos si era una dona (Tin, Ton) amb un ritme pausat.

El toc de foc el feia amb un repic ràpid amb la  campana grossa.

El toc de missa o congregació consistia en fer 'ventar" les campanes fins a mitja alçada.

El toc de missa major i de festa major feia voltar les campanes, donar tot el tomb, i deixar cargolar la corda al jou per després descargolar en sentit contrari.

 El campaner Ermengol Pere ens va explicar que un dels tocs importants per a ell i que més recorda va ser el toc de primera amb motiu de la mort d'un bisbe o cardenal en què es van tocar les campanes molta estona i es posaven les campanes a seure, és a dir parades amb la boca mirant cap al cel. En aquest toc ell era petit i el campaner era el seu pare.

Actualment se segueixen fent els tocs simples, ja que no hi ha relleu campaner. Aquest és el motiu pel qual s'estiguin electrificant el sistema de tocs de molts campanars de Catalunya. Aquest fet garanteix la conservació dels tocs i de les campanes, però es perd la figura del campaner i per tant l'element humà, que aporta a l’instrument el seu coneixement i a la població la saviesa de la comunicació.

Qui sap si en uns anys algun vilatà o vilatana de la Guàrdia dels Prats tornarà a pujar dalt del campanar per recuperar aquesta tradició ja històrica.

Campana Gran

-         

Situació a l’espadanya:  Segona obertura de sud a nord.
Nom:  Sant Pere Armengol.
Fonedor: Joseph Pomeral.
Any:  1841.
Mides:  46 cm de coll; 75 d’alt i 92 de diàmetre.
Pes:  451 quilos aproximadament.
Estat: Ben conservada. Té a l’exterior del peu senyals de desgast del martell i alguna petita osca al cantell.
Nota musical: La / Sol #.
So:  Bo.Jou o tremuja:  Fusta i pedra, de 101 cm d’alçada.
Inscripció:  “Campana de Sant Pere Armengol me feu Josehp  Pomeral  any 1841”
Gràfica i iconografia: Cara oest: Sant Pere Armengol assegut en una trona amb dues claus a la mà; Nord: Sant Pau, porta una espasa i un llibre; Est: Sant Armengol amb un palmó, i a sota una creu amb els extrems acabats en punxa i damunt d’un podi de tres graons; Sud: Sant Llorenç amb un palmó i una graella.

 Campana petita

Situació a l’espadanya:  Segona obertura de nord  a sud.
No consta el nom, ni el fonedor, ni l’any.
Observacions: Aquesta campana no era originàriament en aquest campanar, el seu lloc havia estat  l’Ermita de la Mare de Déu dels Prats.
Mides:  25,5 cm de coll; 36 d’alt i 41,5 de diàmetre.
Pes:  41 quilos aproximadament.
Estat: Ben conservada.
Nota musical: Si.
So:  Bo.
Jou o tremuja:  Fusta de 56 cm d’alçada.
Inscripció:  En lletra gòtica “Ave Maria gratia plena dominus tecum”.
Gràfica i iconografia: A les anses: unes ratlletes que donen la sensació d’una trena; cara est; al mig una sanefa amb un dibuix d’ones o cargols; dalt, la imatge de Maria dins una espècie de capella. Vestida amb uns vels i agafant un nen en braços; sota, en vertical, una cinta acabada en punxa amb la inscripció: “Ave Maria”.