 |
L'església de la Guàrdia dels Prats, que roman en bona part intacta sota una "disfressa" barroca, és un exemplar típic de l’arquitectura que es produí, preferentment, a la Catalunya Nova i als territoris conquerits per Jaume I, entre els segles XIII i IXV (o més tard), la característica de la qual és la pervivència d'elements estructurals i formals del romànic en temps considerat ja gòtic. D'altra banda, és una arquitectura, estretament relacionada amb els ordes bernats del Cister i del Temple, que es prodigà arreu de la Corona d'Aragó.
A l'arquitectura religiosa de la Conca la transició es fa palesa, sobretot, en la tipologia de les portes, on la pervivència del romànic tant es manifesta en exemplars senzills, d'un sol arc, com la portalada de l'església de la Guàrdia, la de l'ermita de Santa Anna de Montornès o la de la parroquial de Vilaverd, i en d'altres més complexes, d'una o més arquivoltes, com les de Sant Miquel i Santa Maria del Miracle, de Montblanc.
La tipologia d'aquestes portes consisteix en un arc de mig punt construït amb grans dovelles de pedra, que arrenca d'impostes motllurades. La motllura, a partir de la imposta, pren forma de cordó o guardapols i ressegueix l’extradós de l'arc. També tenen unes proporcions constants: l'altura de les impostes és igual a la llum, o amplada, i tota la portalada por ser inscrita en una circumferència.
Tot i que en alguns d'aquests exemples de la Conca es posseeix documentació que concreta el moment en què foren construïdes, en altres casos de la mateixa contrada la datació resulta més problemàtica. Tanmateix, la comparació amb tipologies semblants d'altres àrees de la Corona d'Aragó.
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
 |
| |
|
 |
|
| |
Del Gòtic al Barroc |
|
|
Amunt
|
Temple Barroc |
 |
La construcció medieval de l'església de Sant Jaume de la Guàrdia es fa palesa tant a fora com a dins del temple actual. Des de l’exterior s'aprecia com els murs laterals i els contraforts foren aixecats amb filades de carreuat isodòmic fins a l'altura aproximada de dos terços. El mateix aparell es detecta també als murs del peu, campanar inclòs, i al davanter -- l'antiga capçalera -- on fins i tot es nota la silueta,molt més baixa, del pinyó anterior. De l’antic temple han quedat quatre finestres, petites, de doble esplandit. Una rectangular, situada al costat sud del primer tram de ponent; i les altres tres, d'arc de mig punt, situades una a tramuntana i dues a migdia, donaven llum al tram de llevant que originàriament havia estat presbiteri.
A l’interior, són visibles els pilars dels cinc arcs diafragma transversals (dels quals resten sencers els dos primers) que dividien la nau en sis trams regulars. Amb aquest conjunt d'elements -alguns sencers, d'altres mutilats- es fa del tot evident que la tipologia de la fabrica gòtica pertanyia al grup més freqüent en les esglésies catalanes dels segles XIII-XIV és a dir, en planta un rectangle i en alçat una estructura d'arcs diafragma transversals, extradossats en angle per aguantar una coberta de fusta a dues vessants, que de vegades es policromava. A més dels elements estructurals esmentats, s'ha conservat un campanar de cadireta de quatre finestrals, aixecat sobre el mur del peu. I també una porta forana, avui tapiada, oberta a la mateixa paret ponentina, a un nivell tres metres més alt que el paviment de la nau. És un exemplar de mig punt i dovelles amples de les quals destaca un senzill guardapols motllurat que ressegueix l'extradós i les impostes. Sembla que comunicava la capella amb el castell que s'aixecava al cim del turó que hi ha en aquell costat.
A través seu s'accedia a un vestíbul elevat del temple, que ocupava tot el primer tram i la meitat del segon, recolzat en dos arcs carpanells molt rebaixats, dels quals només en resten els arrencaments, situats entremig dels dos primers trams. La presumible privacitat de la porta de ponent fa pensar en l’existència d'una altra per on entrés el poble, que només podia estar situada al costat de migdia, en un dels dos trams modificats a finals del segle XVII per construir l’actual capella de Sant Pere Ermengol. La factura medieval de l’actual porta principal, oberta el segle XVII a la primitiva capçalera (costat est), permet suposar que podia haver estat aquell antic portal de migdia, traslladat aquí en construir la capella barroca. S'han publicat diverses notícies documentals relatives a la construcció d'aquesta església baix-medieval.
La primera, de 1258, és una deixa testamentària de 20 sous per construir el campanar . La féu conèixer Emili Morer a, l’any 1899. L’any 1327 referents a la construcció de dues arcades de l'església, que havien d'obrar uns picapedrers de la mateixa vila de la Guàrdia. L’arc s'ha de construir prop del portal, ala part superior; ha de ser igual o millor que aquell que van construir uns altres picapedrers; s'assenyala que, per construir-lo, el contractista podrà utilitzar la pedra que vulgui de l'edifici antic, excepte "les pedres de guix, l’arc i el portal".
El segle XIV es construí el temple gòtic, l'estructura del qual roman en bona part incorporada a l’actual església barroca i que no només s’aprofità la pedra de l'església romànica del XII en el temple gòtic, sinó que es conservà l’antic frontispici de ponent, amb la porta i el campanar acabat el 1258. La part lateral de la capçalera, conserva dues finestres romàniques. procedeix del temple romànic
|
 |
 |
 |
 |
|
|
El temple Barroc
|
|
|
Amunt
|
Del gotic al barroc |
|
|
La intervenció barroca que se superposà i alterà la fabrica gòtica de l'església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia és observable, com la gòtica, a l’exterior i l’interior. Des de fora, es pot veure com al terç superior dels murs, fins a la teulada, l’aparell utilitzat és la maçoneria. Tanmateix, cal veure l'interior per fer-se ben bé càrrec de l’abast de la modificació moderna: al mig de la nau, on hi havia quatre trams, després de la intervenció en resultaren tres, dels quals els dos del mig resultaren més llargs. Per fer-ho, s'eliminaren el tercer i el quart diafragmes, i s'aixecà un nou sistema de pilastres barroques, amb cornisa força més alta que les impostes dels diafragmes, per aguantar una volta de canó. La modificació, però, no afectà el primer tram, probablement perquè l'excessiva llargada del temple gòtic no s'ajustava a la proporció àuria que s’acostumava a aplicar a les traces d'aquests temples barrocs.
Així doncs, la solució
Consistí en escurçar la llargada de la nau fins al primer diafragma, on fou aixecat un envà que deixà inútil el tram del peu, amb el vestíbul elevat, aleshores ja ensorrat, i la porta forana que hi entrava.
En aquell moment, el campanar d'espadanya fou reconvertit en una mena de campanar de torre per posar-hi un rellotge de pesés. Tanmateix, l’alteració més important del projecte barroc, que afectà la funcionalitat del temple, fou el canvi d'orientació, és a dir el desplaçament de llevant a ponent del presbiteri. Per fer-ho, col·locaren el nou santuari, amb l’altar major, al segon tram, que, per a millor aparença, fou cobert amb volta de canó més baixa que la de la nau. La reconversió de l’antiga capçalera en peu i frontispici va seguir l’esquema dels temples barrocs: A la façana, damunt de l’eix vertical del pinyó, hi fou col·locada una porta, una fornícula i un òcul; i a l’interior, un cor que ocupa tot el tram i la pica baptismal al costat sud'
El nou temple fou dotat de tres capelles laterals: dues de Petites obertes al nord i al sud, en el tram que precedia cor elevat, i una de molt gran, amb planta de creu grega i cúpula”.
Amb l'església destruïda, durant un període de temps incert les relíquies del Sant Pere Armengol, i també les funcions religioses es traslladaren a l’ermita dels prats.
Tampoc no es coneixen els documents contractuals de la capella de Sant Pere Armengol, però l'acta de la translació de les relíquies del sant dóna compte de l'any en què fou inaugurada la capella , el 1702.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
